lunes, 16 de mayo de 2011

Cocotets de la Mercè

Il.lustració Carme Sala (Tots els drets reservats)


I et busques a la cuina vella de la casa de Muro, amb set o vuit anys menys, seguint cada moviment del iaio per elaborar aquestes coques tapades. L’observes amassant la pasta amb una mica de dificultat perquè a la mà dreta li manquen tres dits. Et dóna un trosset perquè comproves la seva textura i proves d’imitar-lo. Costa més del que sembla. En un recipient de plàstic deixa una gran bola de farina treballada i una de més menuda no tant –la teva–, i les cobreix amb un drap perquè el llevat vaja fent la seva.



Mentre espereu, t’explica com es cuina el farcit i com si desvetllara un secret, et diu que si el prepares un dia o dos abans, els ingredients i els sabors s’assentaran i, per tant, els cocotets estaran molt més saborosos. Les paraules acompanyen la cullera que t’acosta a la boca perquè comproves que allò que diu no és cap mania de vell. I arriba el moment més desitjat –i el més difícil– donar forma als cocotets. Sobre un redolinet de massa has de col·locar la justa mesura de samfaina; amb poqueta quantitat quedaria escarmentat i amb molta el pastís no tancaria bé. Doblegar la massa requereix una certa habilitat perquè no se’t trenque, però tancar-la correctament encara més. Amb el polpís dels dits has d’anar fent lleus pressions i en arribar a l’extrem has de donar-li una mena de pessic de monja, que tu mai aconsegueixes. El resultat és un pastisset en forma mitja lluna que caldrà enfornar durant alguns minuts, fins que la pasta estiga bronzejada.

Fer cocotets requereix molta destresa, però també temps i paciència; i de menuda, ja se sap, que hi tenies tot el temps per davant, però de paciència et mancava encara un bon grapat..




Los cocotets de Mercè

Y te buscas en la vieja cocina de la casa de Muro, con siete u ocho años menos, siguiendo cada movimiento del yayo para elaborar estas cocas tapadas. Le observas amasando la pasta con un poco de dificultad, porque le faltan tres dedos en la mano derecha. Te da un trocito para que compruebes la textura, y tratas de imitarle., Cuesta más de lo que parece. En un recipiente de plástico deja una gran bola de harina trabajada y una de más pequeña, no tanto, la tuya, y las cubre con un paño para que la levadura vaya haciendo su labor.

Mientras esperáis, te explica cómo se cocina el relleno, y como si revelara un secreto, te cuenta que si lo preparas uno o dos dias antes, los ingredientes y los sabores se asientan, y, por tanto, los "cocotets" estarán mucho más sabrosos. Las palabras acompañan la cuchara que te arrima a la boca para que compruebes que lo que te dice no es ninguna manía de viejo. Y llega el momento más deseado, y el más difícil: dar forma a los "cocotets" Sobre un ruedo de masa tienes que colocar la justa medida de pisto; con poquita cantidad, quedaría escarmentado, y con mucha, el pastel no cierra bien. Doblar la masa requiere una cierta habilidad, para que no se rompa, pero cerrarla correctamente, todavía más. Con la yema de los dedos debes ir presionando levemente, y al llegar al extremo tienes que dar un pequeño pellizco de monja, que tú nunca consigues. El resultado es un pastelito en forma de media luna que habrá que meter en el horno unos minutos, hasta que la masa esté bronceada. 


Hacer "cocotets" requiere mucha destreza, pero también tiempo, y paciencia; y de paciencia aún te faltaba un montón.


13 comentarios:

  1. Encantada de coneixer aquest blog! hem pareix la mar d´ entranyable!

    ResponderEliminar
  2. The Breakfast lover. Gràcies per les teves paraules. Benvinguda. Veig que portes l'esmorzar posat, seu, pararem la taula.

    ResponderEliminar
  3. Que bonic!Fantàstica història, fantàstic dibuix. Felicitats!

    ResponderEliminar
  4. APANONA: Moltes gràcies! Només ens faria falta, poder-los tastar aquests cocotets, oi?

    Una abraçada ben gran.

    ResponderEliminar
  5. mmmm una mica de cocotets per veure quina pinta tenen? q bo!!!

    ResponderEliminar
  6. MisKowalski: realment fa ganes de tastar-los, tot i que ens mancarà la ma habilidosa de l'avi de la Mercè...

    ResponderEliminar
  7. Bonic retrat del moment tant amb les paraules com amb la il·lustració! Aquest blog és com un oasis que t'obliga a llegir tranquil·lament i a gaudir de les imatges i les històries sense cap pressa.

    Una abraçada!

    ResponderEliminar
  8. Laura: vinga, doncs, posem-nos-hi còmodes. ¿Un cafè?

    ResponderEliminar
  9. M'encanten les receptes que associem als avis o àvies, per què serà?
    Han sobrat algunes cocotets d'aquestes... a aquestes hores ja se sap!
    petons,

    ResponderEliminar
  10. MELOENVUELVEPARAREGALO: Algunes àvies (o avis en aquest cas) mereixerien un reconeixement digne de la Guia Michelin!

    Em sembla que haurem de fer una altra fornada de cocotets...perquè amb la darrera hem arrasat!:-)

    Bon cap de setmana!

    ResponderEliminar
  11. Què boniquet!!! M'encanta el dibuix. L'agafaré i el penjaré al blog en uns dies.

    Molts besets!!!

    ResponderEliminar
  12. MERCÈ: Me'n alegro que t'hagi agradat Mercè, estarem molt contentes de que el pengis al teu bloc!

    Aquests cocotets havien de ser realment exquisits, pel record que en tens; Moltes gràcies per compartir-los aquí.

    Besets

    ResponderEliminar
  13. Que bonito proyecto!!! me encantó el blog

    ResponderEliminar

¿Nos cuentas un cuento?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...