miércoles, 23 de noviembre de 2011

Serrín y viruta


Queríamos compartir con vosotros, la historia que Alfonso ha escrito para su padre, que era carpintero; No ha olvidado su antiguo oficio, pero sus recuerdos son hoy tan frágiles como las virutas de madera: tan ligeras que sólo con un soplo podrían volar para siempre.

Serrín y Viruta 


Nunca te había pasado. Eres feliz.
El mundo piensa que lo has perdido todo. Al perder la memoria ya no eres tú. No conoces a casi nadie, ni a la gente que más amas y te aman.
Necesitas señales visuales para todo: para saber donde está el lavabo, tu habitación, fotos antiguas que te recuerdan que estás en tu casa. 

Pero eres feliz. Nunca tanta gente que no conoces se había acercado a ti con tanto cariño. Te quieren de antemano. Te dan conversación, te acompañan en tus paseos.
Qué mundo tan fantástico es éste donde todos se interesan por ti, por tu salud, por tu alegría. La pena la tienen ellos. A tus espaldas, ellos viven en otro mundo, ven la realidad a su manera, diferente de la tuya. 
Eres tan feliz. Eso sí, te miras las manos y no olvidas la señal: no llevas anillos. Y eso te recuerda que estás casado, que no llevas anillo por ser un hombre precavido, demasiados amigos perdieron algún dedo. A ti nunca te pasó. Recuerdas tu profesión.


Volíem compartir amb vosaltres, la història que l'Alfons ha escrit pel seu pare, que era fuster; No ha oblidat el seu antic ofici, però els seus records són avui tan fràgils com els encenalls de fusta, que de tan lleugers amb una bufada podrien volar per sempre.

Fotografias Alfons Orriols. Todos los derechos reservados.


Floc, encenall, viruta


Mai t’havia passat. Ets feliç.

Tothom pensa que ho has perdut tot. Al perdre la memòria ja no ets tu. No coneixes gairebé ningú, ni tan sols als que més estimes i t’estimen. Necessites senyals visuals per a tot: per saber on és el lavabo, la teva habitació, fotos antigues que et recorden que ets a casa teva.
Però ets feliç, mai tanta gent que no coneixes, s’havia apropat a tu tractant-te amb tant carinyo, donant-te conversa, acompanyant-te a passejar. Quin món més fantàstic on la gent s’interessa per un, per la seva salut, la seva alegria.
La pena la tenen els altres, a esquenes teves, ells viuen en un altre món i veuen la realitat a la seva manera; Diferent de la teva. Ets tan feliç.
Això sí, et mires les mans i no oblides la senyal: no portes anells, això et recorda que sí que ets casat, que no portes l’anell per ser un home precavut; a massa amics els hi falta algun dit. A tu mai et va passar. 

Recordes la teva feina.

8 comentarios:

  1. Ara si que hi estic d'acord, a mi també m'encanta!

    ResponderEliminar
  2. MISSKOWALSKI: Aquesta historia en particular, m'és tan propera que no puc opinar amb imparcialidad; A mi m'emociona cada vegada que la llegeixo, i t'asseguro que ja van unes quantes...

    Gràcies per deixar la teva opinió escrita :-)


    ANA, PRINCESA DEL GUISANTE: Ja saps que ara la nostra feina consisteix a guardar amb molt de compte, tots els encenalls que cauen...per quan li puguin fer falta.

    Una abraçada.

    ResponderEliminar
  3. APANONA: Quanta història tenen aquestes mans, oi? Deixar-ne un bocinet escrit i compartir-la amb vosaltres, és alliberador!

    Gràcies per passar per aquí i bon cap de setmana.

    ResponderEliminar
  4. Ni os puedo explicar cómo me ha gustado y emocionado.
    ¡GRACIAS!

    ResponderEliminar
  5. Me pasa como al resto. Tengo nudo en la garganta que me impide continuar.
    Bonito. Triste. Real... Bonito.
    Gracias.
    Bicos

    ResponderEliminar
  6. MARIAPI: Ya ves qué simple: recuerdos que se convierten en virutas...pero a mi también me emocionó mucho.

    Gracias por tu compañía y tu cariño :-)


    LELES: De él, aprendí a ver el único lado positivo que tiene el olvido; No solo se olvida lo bueno sinó también lo malo y en su mirada ahora, casi siempre se vé felicidad y cariño.

    Gracias a ti.
    Bicos gordos.

    ResponderEliminar

¿Nos cuentas un cuento?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...