Els tomàquets de l'avi Damian. Los tomates del abuelo Damian

L'Apanona ens ha explicat la història dels tomàquets del seu avi. Moltes olors i molts sabors es relacionen amb els nostres records...

Il.lustració Carme Sala; Tots els drets reservats.

De petita els meus pares tenien una botiga a la ciutat veïna. Els horaris impossibles feien que passés molt temps al mas dels avis. Era un mas força gran i per a un nen era un lloc ideal per créixer: animals de granja, gats, gossos i un munt de racons i raconets per viure-hi mil aventures. 

En recordo especialment els estius calurosos en què campava pel mas tot el dia només en calcetes i descalça, mig salvatge. L'avi Damian trafiquejava tot el dia fent una cosa o altra a l'hort, amb els animals, els arbres fruiters.... Sempre duia posat un barret tipus panamà i una samarreta "imperi" blanca. Era un home físicament contundent, de posat seriós i poc parlador. Amb els néts però era diferent i tot i no ser canaller, era molt pacient i sempre ens tenia llesta una frase, un joc de mans o una cantarella. Un dels records d'estiu més especials que tinc amb l'avi és de quan jo devia tenir uns 5 anys en què va preparar-me una tomaca de l'hort. La recodo molt grossa, verda i vermella. La va obrir per la meitat, hi va posar una mica de sal i ens en vam menjar una meitat cada un, a mossegades. La vaig trobar taaaant bona! Encara avui, quan sento la intensa i aspra olor de tomaquera, em transporta increïblement en aquell dia d'estiu tant especial amb l'Avi Damian

Los tomates del abuelo Damián

Apanona nos ha contado la historia de los tomates de su abuelo. Muchos aromas y sabores se relacionan con nuestros recuerdos...

De pequeña mis padres tenían una tienda en la ciudad vecina. Los horarios imposibles hacían que pasara mucho tiempo en la masía de los abuelos. Era un caserío bastante grande, y para un crío era el lugar ideal para crecer: animales de granja, gatos, perros y un montón de rincones y rinconcillos para vivir mil aventuras. 

Recuerdo especialmente los veranos calurosos en que campaba por la masía todo el día sólo en braguitas y descalza, medio salvaje. El abuelo Damian trajinaba todo el día haciendo una u otra cosa en el huerto, con los animales, con los frutales... Siempre llevaba puesto un sombrero de Panamá y una camiseta imperio blanca. Era un hombre físicamente contundente, de pose seria y poco hablador. Sin embargo, con los nietos era diferente, y a pesar de no ser muy niñero, era muy paciente, y siempre nos tenía preparada una frase, un juego de manos o una cancioncilla.

Uno de los recuerdos de verano más especiales que tengo con el abuelo es de cuando yo debía tener unos 5 años, y me preparó un tomate del huerto. Lo recuerdo muy grande, verde y rojo. Lo partió por la mitad, lo aliñó con un poco de sal y nos comimos la mitad cada uno, a mordiscos. Lo encontré taaaan rico! Aún hoy, cuando siento el olor intenso y áspero de la tomatera, me transporta increíblemente a aquel día de verano tan especial con el abuelo Damian.